Viatjar al llac Baikal i a Sibèria a l’hivern

Tiempo de lectura: 4 min

Sibèria, només el seu nom ens evoca les aventures de grans viatgers, la terra de Miguel Strogoff, un lloc inhòspit i fred, molt fred, en el cor de Rússia.

Però Sibèria alberga també molts tresors, precioses ciutats amagades i una de les joies de la naturalesa, el llac Baikal. Un dels meus grans somnis viatgers que vaig poder complir per fi aquest cap d’any. Sí com ho sents, bo com ho lliges, viatjar a Sibèria a l’hivern és una experiència increïble i també molt freda d’això no hi ha dubte.

Un viatge inoblidable, així va ser el meu viatge a Sibèria, en una de les èpoques més màgiques de l’any, a l’hivern.

Viatge a Sibèria a À Punt Directe

 Si te vas perdre la meua intervenció al programa «À Punt Directe, Viatgers: Sibèria i el Llac Baikal» d’À Punt TV, ací ho tens!

 

 

Rússia és el país més extens del món, amb una superfície de més de 17 milions de km2, i Sibèria representa pràcticament les 3/4 parts del territori rus.

De els més de 140 milions d’habitants que té Rússia només 40 milions viuen a Sibèria.  Aquesta regió té una densitat de població de tan sols 3 habitants per Km2!

Encara que la majoria de russos són d’origen eslau, Rússia té una grandíssima varietat de grups ètnics. Més de 190 ètnies diferents, moltes de les quals habiten a la regió de Sibèria.

El llac Baikal

El llac Baikal, és un dels grans tresors naturals del planeta, es troba en el cor de Sibèria i amb la seua característica forma de mitja lluna i els seus 1680 metres, és el llac més profund del món.

Alberga quasi un quart de les reserves mundials d’aigua dolça, sent el seu volum equivalent al del mar Bàltic.

Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1996 i en l’època soviètica el llac Baikal va ser un lloc d’albirament d’Ovnis.En el llac i els seus voltants viuen més de 1.500 espècies d’animals i de les més de 50 espècies de peixos que habiten en el Baikal, 27 d’elles són endèmiques, és en l’únic lloc del món en el qual les podem trobar.

A més dels peixos, hi ha altres espècies endèmiques com la foca del Baikal, les nerpes, una de les tres espècies de foques d’aigua dolça que existeixen en el món.

El llac Baikal té unes 20 illes xicotetes, però només l’Illa d’Olkhon, la més gran d’elles, està habitada, la majoria dels seus 1500 habitants són buriats.

L’Illa d’Olkhon, és a més un dels nou llocs més sagrats d’Àsia, ja que allí es troba la Shamanka, la roca del Xaman. Es creu que en una de les seues grutes viu Burjan, una figura religiosa dels pobles altaics. A l’estiu l’illa acull la trobada anual de xamans.

A l’hivern, quan el llac es congela per complet, els habitants de l’illa es queden aïllats, només els cotxes dels més valents que creuen sobre el gel serveixen de connexió amb la península.

Com arribar al llac Baikal

La millor manera d’arribar al llac Baikal és agafar el vol d’Aeroflot que va de Moscou a Irkutsk (6 hr de vol) més les 4 hr de vol Valencia – Moscou (hi ha vol directe d’Aeroflot).

A Irkutsk llogar un cotxe i recórrer la carretera que voreja el Llac. Molts trams de la carretera van paral.lels a les vies del Transsiberià, però cal tindre en compte les dimensions gegantesques del Baikal, amb el que si anem amb tren, tindrem més limitats els moviments. Si la idea és passar-se uns dies recorrent el Llac sense presses, el cotxe és la millor opció.

Què vore a Sibèria

Irkutsk

Irkustk és una de les portes d’entrada al llac Baikal, a més d’una de les parades més famoses del Transsiberià.

Coneguda com la Paris de Sibèria, la ciutat d’Irkutsk es va fundar en el Segle XVII, desenvolupant la seua economia principalment al voltant de l’exportació de pells.

Un grup d’oficials de l’exèrcit rus es van rebel•lar a Sant Petersburg contra la Rússia Tsarista, aprofitant el buit de poder abans de la proclamació de Nicolas I com a Tsar.

L’aixecament va ser un fracàs, la majoria d’insurrectes (coneguts com a decembristes) van ser detinguts i molts d’ells van ser deportats a Sibèria. Com la majoria eren intel.lectuals i nobles, gràcies a aquest exili la ciutat de Irkustk té una arquitectura única de precioses cases de fusta, arquitectura decembrista.

Anys més tard, ja en el Segle XX, la ciutat seria escenari i camp de batalla de les lluites entre els Blancs i el Rojos durant la Revolució Russa.

Ulán Ude

És la capital de la República de Buriatia i allí es troba el cap de Lenin més gran del món.

Els buriats amb aproximadament mig milió de membres, són el grup ètnic minoritari més gran de Sibèria. Viuen en la seua majoria en la República de Buriàtia, gran nombre d’ells a Ulán Udé, molt pròxima al llac Baikal.

D’ulls ametlats, rostre blanc i cara arredonida, els buriats són d’ascendència mongòlica i comparteixen amb aquest poble veí molts costums i trets físics. Són en la seua majoria budistes i xamanistes.

A més de rus, els buriats parlen la seua pròpia llengua què pertany a la branca mongola de la família altaica.

En les seues proximitats està el Monestir Budista més gran de Rússia, en ell es troba en perfecte estat de conservació el cos, que mai va ser embalsamat, del Lama Khambo, que va morir en 1927. Les seues restes s’exhibeixen 7 vegades a l’any, coincidint amb les festes budistes.

Arshan

Als peus de les imponents muntanyes de Sayan, molt pròximes a Mongòlia, ens esperaven uns espectaculars paisatges de conte. Un lloc d’una naturalesa increïble per a fer trekking a -28 °C, cascades gelades, goles i rius. I coneguda tambe per les seues aigües termals, em vaig banyar, amb bikini i amb -30ºC a l’exterior.

La gastronomia de Sibèria

Peix Omul

L’omul, ha sigut durant segles la principal font d’alimentació dels habitants de la regió, ja que a causa de les seues extremes baixes temperatures quan arriba l’hivern, no és possible desenvolupar l’agricultura amb normalitat. Només és possible trobar el peix omul en aquestes aigües del llac Baikal

A -30 °C els pescadors prenen els seus llocs en el llac, fan un forat en el gel, el gruix del qual pot arribar ja als 150 cm i esperen amb calma al fet que la seua presa pique l’ham.

L’omul, es prepara de moltes maneres: salat, fumat, bullit o fregit. Jo m’ho vaig menjar en sopa, té un sabor bastant fort, però a menys 33 °C, qualsevol aliment reconstituent és bo.

Pozi

Pozi o Buuzy, és un plat típic del menjar buriat, pasta farcida de carn  de porc, vedella o corder i ceba picada i es cuinen al vapor.

Primer es dona una mossegada per a beure’s tot el caldo del dins i després es menja la resta. Vaig menjar pozi pràcticament tots els dies!

A més de moltes sopes i llengua de vaca, una delicatessen.

Visat per a viatjar a Rússia

Els espanyols necessitem visat per a viatjar a Rússia, cal agafar-ho amb temps, ja que cal enviar el passaport a Madrid o Barcelona i emplenar uns formularis. Els tràmits tarden una setmana com a poc, que sempre és més. Cal agafar-ho amb temps.

 

 

Temperatures a Sibèria a l’hivern

“Benvinguts a Irkutsk, la temperatura exterior és de -36 °C”, va dir el pilot d’Aeroflot. “Anem a moriiiir de fred!” PÀNIC, PÀNIC!

Quan algú et diga alguna vegada que quan els termòmetres baixen de -20 graus centígrads ja no es nota la diferència, creu-me, no sap del que parla. Les diferències entre -26 °C i -33 °C es noten i molt. Arriba un moment en el qual no fa falta mirar el termòmetre o la previsió del mòbil (l’Iphone s’apaga automaticament a eixes temperatures), res més eixir al carrer i respirar, seràs capaç de destriar amb poc marge d’error entre que graus et trobes. Si la temperatura exterior ronda els -30 °C, les teues fosses nasals t’ho comunicaran immediatament, congelant-se lleugerament, sentint l’estranya sensació d’estar respirant aire gelat, i el vapor de la teua respiració formarà llàgrimes de cristall en les teues pestanyes, a més de convertir en gel l’aigua calenta si la llances a l’aire. Aquest fenomen només és possible quan les temperatures baixen de -30 °C.

Roba per a temperatures extremes

Quan fa molt fred tota la sang es concentra en els òrgans vitals, amb el que les primeres parts del cos que notaran el fred i que començaran a congelar-se seran els dits de les mans i els dels peus. Per aquesta raó és molt important protegir-se bé les mans amb dues capes.

Com a primera capa el recomanable és portar uns guants fins de fibra. I com segona capa unes manyoples gruixudes, millor manyoples que guants, pel moviment dels dits per al fred.

La primera capa ha de ser sempre de teixit tèrmic. La segona dessuadora o un pol de muntanya de mànega llarga. Tercera folre polar. Quarta jaqueta d’hivern tècnica impermeable. Llana merino, el millor per als calcetins.

Ací tens informació més completa i detallada sobre com vestir-se per a temperatures extremes.

Lents de contacte per al fred

Si portes ulleres de vista et recomane que et dugues lents de contacte d’usar i tirar, jo no vaig poder gastar les ulleres pràcticament en tot el viatge, el vapor de la respiració s’entela i l’entelat es congela i no veus res!

Resum d’impresions

Després de passar 2 setmanes a Sibèria el meu concepte de fred extrem ha canviat per complet, està experiència ha trencat moltes barreres i temors en mi.

A més de complir un dels meus grans somnis d’una forma inimaginable, no solament veure el llac Baikal, sinó arribar fins i tot a caminar sobre les seues aigües gelades.

Viatjar al llac Baikal i a Sibèria a l’hivern | Agost 2019  | Las sandalias de Ulises