Viatjar a l’Amazònia equatoriana
L’Amazònia és una grandíssima regió de la part central d’Amèrica del Sud que comprén la selva tropical de la conca del riu Amazones i les seues adjacents regions i afluents.
És el bosc tropical més extens del món, arribant als 7 milions de km2 repartits entre 9 països, entre els quals es troba l’Equador i és una de les regions amb major biodiversitat del planeta.
En el meu viatge a l’Equador vaig poder visitar una de les regions de l’Amazònia que es troben en aquest país, un lloc absolutament increïble i un paradís de la naturalesa.
Aquests boscos representen el 43% del territori equatorià. Sis províncies equatorianes tenen regió amazònica i jo vaig poder visitar una d’elles, la de Napo, què deu el seu nom al riu Napo, un dels afluents directes del riu Amazones.
Aquesta regió amazònica és molt extensa, però jo vaig poder estar en una de les zones que està declarada Parc Nacional, El Parc Nacional Yasuní i passar diverses nits en un ecolodge a l’interior del parc.
Hoy te hablamos de...
El Parc Nacional Yasuní
El Parc Nacional Yasuní té una àrea aproximada de més de 10.000 quilòmetres quadrats i està declarat Reserva de la Biosfera.
Les temperatures a Yasuni són bastant agradables, encara que molt humides amb mínimes de 18 graus i màximes de 36ºC.
Fauna i flora a l’Amazònia equatoriana
El Parc Nacional Yasuni és una de les zones més biodiverses del planeta, no hi ha una altra regió del planeta que oferisca les condicions necessàries per a un desenvolupament tan extens i complex de vida.
El parc és tan extens que gran part d’ell roman inexplorat i moltes espècies són encara desconegudes per a la ciència.
Hi ha més de 150 espècies d’amfibis, més de 120 rèptils, quasi 600 espècies d’ocells, més de 200 tipus diferents de mamífers, entre els quals es troben les llúdries gegants, el mamífer més gran de l’Amazònia, la població dels quals està en perill i per fi fa uns anys s’ha pogut recuperar.
En les proximitats del lodge Napo Wildlife Center viu una família de llúdries a més d’una quantitat interminable d’animals.
Com el caimán que es passejava a pler per la llacuna, (millor no acostar-se a la llacuna a la nit), el jaguar i l‘anaconda. Vaig tindre la grandíssima fortuna de poder veure de prop a està increïble serp, impressionant és poc!!!
I del jaguar afortunadament sol vaig veure unes petjades i dic afortunadament perquè encara que m’haguera encantat veure’l, no sé com haguera reaccionat si haguera vist al precios animal de prop.
A més de moltíssims tipus de primats, entre ells el que més em va cridar l’atenció va ser el mico udolador, l’udol del qual s’escolta a centenars de quilòmetres de distància i és el que utilitzen per a comunicar-se, però s’escolta tant de dia com de nit. Pot ser que estigues dormint i els sentes udolar molt molt profundament com si d’un ramat de llops es tractara, saltant d’una copa dels arbres a una altra. Són uns animals increïbles, però costa una mica fins que t’acostumes a l’udol, impressiona bastant.
Les comunitats i pobles indígenes del Parc Nacional Yasuni
Dins del Parc Nacional Yasuní viuen diverses comunitats, entre elles hi ha també pobles indígenes en aïllament voluntari o grups no contactats, com se’ls diuen també.
Una d’eixes comunitats no contactades és la Tagaeri, que es creu que no arriba a 40 membres encara que no es pot saber amb certesa.
L’últim contacte amb ells es va produir en els anys 80 quan dues persones, una monja i un monjo pertanyents a l’Ordre dels Germans Caputxins, van intentar contactar amb ells i van ser assassinats per mitjà de llances.
Ja que aquesta comunitat es resisteix a canviar la seua forma de vida en la selva i no volen en cap concepte tindre contacte amb la civilització exterior. Ni amb cap altra comunitat, ni canviar la seua manera de vida.
Al gener del 2001 van tornar a aparéixer i van ser vistos per un grup de turistes. No cal preocupar-se perquè no és molt comú trobar-los, però si te’ls trobes com els va passar a aquests turistes, pot ser molt perillós ja que com no volen tindre contacte ixen a la riba del riu amb llances. Però els guies que portaven a aquest grup van realitzar trets a l’aire per a espantar-los. I no va passar res.
És una cosa molt molt molt estranya trobar-se amb un grup de no contactats, ja que es troben en l’anomenada zona intangible del parc a la qual no es pot accedir.
Les rutes a visitar dins del Parc Nacional estan molt controlades pels guies, perque també et pots trobar un jaguar i no pots anara asoles i aquestes comunitats es mouen en les zones del parc inexplorades.
També algun científic se’ls ha trobat anant en canoa i ha hagut de remar molt molt molt ràpid per por de ser atacat. Ells se senten envaïts tant pels colons com per altres comunitats, fins i tot les petrolieres que s’estan fent amb gran part de la regió amazònica, i ells només volen defensar la seua forma de vida
Hi ha també una altra comunitat no contactada, els Taromenane, que es creu que té aproximadament entre 150 i 300 membres encara que tampoc es pot saber realment perquè no s’ha tingut contacte amb ells.
És curiós veure que donat la grandària d’aquesta regió de l’Amazonía i que gran part d’ella estiga inexplorada, puga fer que encara visquen comunitats indígenes no contactades que mantenen la seua forma de vida nòmada i la seua cultura ancestral. És com menys curiós, per no dir increïble, que en el segle XXI existisquen encara comunitats que no han tingut cap relació amb cap altra civilització més enllà d’amb la naturalesa i visquen com han viscut durant segles.
És un dels tresors de l’Amazonía, què és verge tant la seua vegetació com la seua forma de vida, animal com humana.
Fa no gaire el Govern de l’Equador va subscriure un acord per a protegir els drets d’aquests pobles aïllats en Amazonía perquè no perden la seua forma de vida i l’explotació petroliera no acabe amb el seu hàbitat. El Govern de l’Equador considera que tots som part de la naturalesa, no som amos d’ella i part d’ella són aquests pobles no contactats.
Ecoturisme a l’Amazonia, turisme comunitari
La millor manera de conservar la forma de vida de les comunitats locals és l’ecoturisme, ja que es desenvolupa tant dins del parc com fora, d’una forma totalment sostenible amb el mitjà i amb la forma de vida de la comunitat per a evitar així que s’acaben venent els terrenys a les empreses petrolieres per a la seua explotació i podent conservar aquestes comunitats la seua forma de vida i les seues tradicions, encara que adaptant-se lleugerament a la modernitat. Construint escoles i Ecolodges per a donar a conéixer a tots els viatgers què ací s’allotja la riquesa cultural i ecològica de valor incalculable que té l’Amazònia.
Els ecolodges ajuden el desenvolupament de la comunitat, a la millora de certes infraestructures sense que es perda la seua forma de vida, ja que està se’ls transmet i se’ls ensenya a tots els viatgers que allí s’allotgen i és una meravella perquè realment els guies coneixen la selva amazònica com el palmell de la seua mà.
Gràcies a la seua experiència i els seus ulls pots veure tot tipus d’animals des de taràntules fins a serps i fer trekking en el silenci de la selva per a escoltar els seus sons, la comunicació dels micos, les múltiples espècies d’ocells acolorits i fins als passos d’un jaguar en el cas que s’acostara, que millor que no. Encara que em van ensenyar un vídeo d’un que s’havia acostat a la població, preciós, però quina por.
Com arribar al Pac Nacional Yasuni
Des de Quito hi ha diversos vols diaris a la regió de Coca. És un aeroport molt xicotet i està ja a riba riu. En l’aeroport t’esperen els responsables de cada lodge i et porten en una llanxa ràpida, ja que el trajecte dura quasi 3 hores, els lodges estan molt ficats dins de la selva.
Gastronomia de l’Amazònia
Tenint el riu tan a prop és bastant comú menjar peix i un dels plats estreles és el Mayito de filet de peix.
Mayito de peix
El peix s’embolica en fulles de plàtan, es lliga amb una fibra natural i es cuina a les brases de carbó. Acompanyat de iuca, plàtan, papes xineses, ají i altres aliments de la zona.
Les fulles de plàtan s’utilitzen per a facilitar la cocció dels aliments i permet que es fusionen les aromes dels ingredients amb els de les fulles que li donen un sabor únic.
La iuca
Aqueix tubercle és part molt important de la dieta dels pobles amazònics i amb ella es fa múltiples plats com per exemple coques de de iuca una espècie de pa amazònic.
Cucs, els chontacuros
Sí com ho sents els cucs de la Amazonía coneguts com chontacuros són una delicatessen súper reconeguda i súper cotitzada. Jo ho sent però no vaig poder.
Estos cuquets tenen fins a 5 cm de llarg. L’insecte deposita els seus ous en el cor dels arbres i aquests es converteixen en larves.
Els membres de la comunitat pugen fins a dalt dels arbres per a poder agafar aquests preuats cucs i cuinar-los.
Ens van posar en la taula i jo no me’ls vaig poder menjar! estaven cuinats, el guia em va dir que era una delicatessen i jo ho sent però no vaig poder i després perquè els vérem com eren… pitjor encara, ens ho van portar en un plat viu i el cuquet es va posar a moure’s per tota la taula.
Diuen que té moltíssimes propietats curatives i nutricionals…
Dir que tot el menjar que ens van preparar en l’Amazonía està absolutament deliciosa però amb això no vaig poder!! Sorry!
Te de Guayusa
I sense cap dubte la beguda estrela de l’Amazònia és el te de Guayusa
Està beguda té un vincle ancestral amb les poblacions amazòniques ja que es prepara amb fulles de l’arbre natiu de Guayusa seguint la recepta tradicional.
De fet vaig poder vore com a les 4am, seguint els rituals tradicionals, una de les àvies més majors de la població realitzava el ritual de la preparació del te a foc lent en la foscor de la matinada.
Allotjament al Parc Nacional Yasuni
Hi ha molts lodges amb cabanyes en la selva i casetes, de molt diferents nivells, de senzill fins a luxe
Jo em vaig allotjar en al Lodge Napo Wildlife Center, està considerat un dels millors lodges del món i a més ha rebut bastants premis pel seu model de desenvolupament sostenible i al Napo Cultural Center, més proper a la comunitat local. Els dos els porta la comunitat Kichwa Añangu i son meravellosos.
Tots els lodges ofereixen activitats de contacte amb la naturalesa, tens l’opció de realitzar activitats des de primera hora del matí, com a albirament d’ocells, després opció de passeig en canoa per a poder veure la fauna i la flora de prop, trekking per la selva, pujar al mirador per a veure micos i també ocells i altres activitats amb la comunitat per a conéixer la seua forma de vida més de prop.
Idioma Kichwa o quichua
Encara que moltes de les comunitats especialment els que regenten lodges parlen castellà, l’idioma vehicular de les comunitats és el quítxua i de fet les persones més majors del lloc ni tan sols parlen castellà.
El quítxua és una de les 14 llengües ancestrals que es parlen a l’Equador i està reconeguda per la Constitució equatoriana juntament amb el castellà i el Shuar com idioma oficial de la relació intercultural.
L’Amazònia equatoriana em va enamorar per complet!
En el programa À Punt Directe de la televisió valenciana À Punt viatjarem de forma virtual a l’Amazònia equatoriana, pots veure el programa ací, al minut 50 comença la secció viatgera ?
Viatge a l’Amazònia equatoriana en À Punt Directe
À Punt Directe viatges
No et perdes els altres programes de viatges en À punt Directe:
Viatge al llac Baikal i a Sibèria a l’hivern
Viatjar a l’Amazònia equatoriana | Juliol 2020 | LAS SANDALIAS DE ULISES
Soy Clara, una viajera emocional y cultureta.
Cada viaje es un descubrimiento de una parte de mi, conocer otros lugares y culturas ha sido también una forma de conocerme mejor y crecer como persona.
... y cuando vuelves, ves que todo está igual pero tú ya no eres la misma.
La vida es el auténtico viaje y lo importante es disfrutar de cada etapa del camino, es por ello por lo que Las sandalias de Ulises es un blog de viajes camino a Ítaca.
Muy interesante, como siempre, así como descriptivo; transportándote a la selva amazónica y haciéndote participe de sus sonidos, peligros y colores…lástima no poder disfrutar también de la totalidad de sus sabores ??
Sobresaliente ??
Muchas gracias
La Amazonia es un lugar increíble, cualquier fotografía o descripción se queda corta, el contacto con la naturaleza es muy especial e intenso y la comunión de las comunidades con ella más aún.